És el fum II

Una bona cançó és un somni acomplert. De fet, és el somni acomplint-se a si mateix.
---

Deixar-se posseir per la música, commoure's com un corda, ser-la. Heus aquí el súmmum d'un pensament. (El cavalcar sense cap de Kafka devia anar per aquí).
---

Deia el glamur vestit de nit: -Les tecles són el pulmó del piano, i jo la cigarreta.
---

Fotografia número 25 de Walter Mitty: "las coses belles no busquen cridar l'atenció", viuen el seu propi lema. Són bandera pel seu vent.
---

A l'Himalaia Gaia continua menjant himen. Com dient: no és que els poetes d'avui no tinguin veu pròpia, és que la que tenen no m'interessa.
---

Poques coses més humanes que una persona parlant amb un animal.
 ---

Bessons: Un tenia el do de la intel·ligència, l'altre el de la visió. En un, els seus trets anaven directe al pit, en l'altre treia a passejar el cor i d'en quan en quan se l'oblida al racó dels somnis. [In Progress] desenvolupar]
---

No és ingenuïtat al caure, sinó que la pedra que tu esquives jo la travesso. (L'ombra, de què sinó?!)
---

L'ombra m'encoixina la caiguda/mortalla. [IP]

---
Quan penso en 'la Ex-' així en abstracte, me l'imagino com una barreja de totes elles. Pot arribar a ser un monstre fabulós.

Recordo una de les meves Ex-, amb la qual vam acabar com el rosari de l'Aurora, quan deia: "ensopego amb les peces que em falten per encaixar". Ho recordo avui com un cor que es dóna (la seva pròpia) corda.
---

Tan iguals i tan diferents, final i principi d'una relació s'assemblen, diguem, en que ambdues es formulen per via tòpica. [manca treballar/ajustar el Com, -cas que el Què superi dita operació (es en aquest sentit que el tornar-hi és sant)].
---

Tota edat té la seva pròpia idiosincràsia. A aquell que se la salta, tard o d'hora l'edat el va a buscar per passar-hi contes. (Per les agulles, va, com un rellotge clavant l'hora).
---

El cercle és el zero de l'equació. [pendent de desenvolupar o posar en hibernació].
---

El diguem-ne fet que, per exemple, hagi sobrepassat l'edat de Kurt Cobain en més de 7 anys i encara em sembli més gran i més de tot, em convida a confirmar que la ment és un mite. Una mica com si jo fos el paio de l'entrepà, a l'institut, creixent al ritme de la Maggie Simpson.
---

Potser per la seva mescla de mancança i plenitud, un bebè ens fa creure en el món.
---

I l'Home digué: vine! I Déu li respongué: vine tu!
I etcètera.
---