A mesura que les coses passen (i algunes
traspassen, que és la seva manera de quedar-se), un es va adonant, dant-s’hi, que
a la corrua de coses importants (a casa, a la veritat, a la paciència, si m'apuren
a la felicitat, fins a l’amor) no s’hi va, s’hi arriba.
***
És com la diguem-ne història de l’arbre de la vida del
que n’esperem tots els camins a la vegada, copa i ombra on descansar el
cos. I, en canvi, anar per l’arbre fet branca i a l’ombra no saber trobar la diferència
entre la pròpia i la d’una serp, i que devem ser la serp, la serp com dient:
goita els somnis penjant de la branca. I que la poma, ja tota boca, no es
diferencia de la mossegada. I que en tot cas, si mai hi ha hagut una poma, ha
estat a les cames. I a la sola de les sabates. Que Déu -si Déu- no té consciència, l'és.
***
La llengua d'un gos com a idea del que hauria de ser una bandera. (Si la llengua falla fixar-se, aleshores, amb la cua).
***
La clau de la intimitat és a la vegada el seu pany. Valgui això també per a les lectures que saben fer-nos companyia.
***
***
A la punta de la llengua la frase exacta s'ho repensa. [Del cogito d'Andreu Subirats estant].
Del fil d'Ariadna al rosari de l'Aurora, l'edat (del cor) la marca la ferida.
"No hay immortalidad: hay memoria." (Carlos Castilla del Pino)
[CEL D'HUMUS]
La incertesa que agermana, no només pel fet de ser tots plegats
allà mateix, sinó allò mateix, talment fragments d’un puzzle dispers, d’un
puzzle que ve a ser com la tardor de les fulles seques damunt el camí que
acabes d’escombrar per immediatament tornar-s’hi a dipositar. Com dient: només
les coses més fragils perduren.
***
Causa i efecte tots dos en una sola lliçó senzilla: la de la llum que cega, com dient: vols veure-hi? tanca els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada