21 de gen. 2016

Encenalls

 
(Diguem-ne: Hegeliana):
Potser, la sensació de desastre imminent, de viure constantment (a) les acaballes d'un temps, prové d'una senzilla falta de principis. Potser, és la manera habitual que té l'època (o fins allò que anomenem 'generació') de dirigir-se vers el seu absolut, de passar torn. 

***

Coratge: acció o efecte, disposició del cor, de l'ànima (GDLC), al cant. També inclou corat: grafia incorrecta (DCVB).

***

(Tornada a les sabates): No es que la infància s'acabi en un sentit estricte, es que l'asfaltem (o ens l'asfalten -el dubte ja forma part en si mateix de l'horari laboral del servei de carreteres-).

***

L'acte de llegir també hauria d'esdevenir una defensa vers allò que, amb més o menys subtilesa, se'ns imposa llegir. 


***


1) Com veu i boca, ética i estètica. Una mirada d’aquelles: quins ulls, però, sobretot, com em toquen. Pregunta-li per la bellesa i sabràs com li agrada estimar.  Però per a conèixer com estima de veres observa primer com menteix. He perdonat infidelitats, deslleialtats ni una.  

2) Tantes boques en busca d’una veu; i tantes veus en busca d’una boca. Potser al capdavall tanto monta monta tanto no és sinó una altra forma de homo homini lupus […]. I de no haver entès [“quom qualis sit non novit” (Plaute)] que l’Altre ets Tu. O potser és Jo el que no entén el fet de que, a la pràctica, l’estat de convivència s’acabi convertint en els estats de conveniència, resulta ser la història de la Història, peces del mateix puzzle de sempre. La comèdia dels ases, divina o no. "Saber, no ens és permès res més"*, escriu el poeta. I tanmateix, cal seguir-hi pensant, i això bé deu voler dir alguna cosa. 
(*Màrius Sampere, a Iconograma)
***