Y si, por homeostasis, el
hipotálamo empieza a temblar para producir calor: valgan los nervios como una
educación sentimental.
"hésitation prolongée entre le son et le sens". (VALÉRY)
Consonància momentània de son et sens (en consens, un sí crític tirant a 'vinga va'), l’empeny d’allò que crema trenat amb l’atzar,
a fer-se art [el moment, més que a carpediem, tendeix al jazz], vacil·lació prolongada, trèmula, (no paris!), d'ala a batre alè, esqueix, que és
part destrucció i part demiúrgia vers l'etcètera, deixa i floritura allà on 1+1 fan més de 2, i en part ni això ni allò, que de fet només passava per allà, deixat estar. Un sedàs a mitja trialera de tot-i-res, i anar-hi, que la redunda és bona si furga l’ídem, a l'en contra, a l'encontre, confluència del tot-i-res per la tangent que sempre hi toca, la ditada a la nafra.
[Que la veritat hi va i en torna, i
perquè la veritat és arreu, –hola, realitat (de la que en som tot just una part)–, i perquè en formen part, no hi podem arribar però -a canvi- la podem sentir.]
"Al full tot el dolor, rient rient" (JOSEP DOMÈNECH PONSATÍ)
***
***
pd: I si el carpediem parla de viure el moment, el jazz; de ser-lo, començant per assumir que ja fas tard, i que l'única manera de ser es a la manera pròpia, i que la resta és ombra d'un germà gran.
El llenguatge porta a contradir el ser, i el contradir a ser-lo, i deu ser que allò de que es tracta que la cosa balli, a la manera de: totes les coses del mon fremenixen... (A. V.) [in progress]
***
Treure profit de
tot menys jo. No sé si em cuso; estiro fils. I ve plasta la pasta a dir si em venc o què.
I jo: que qui m'entén ja em compra, i que el vagabund en sap un niu d'això, un
niu, fins el punt de fer-se-li. (No volies veu pròpia? -Té, au, paguen el
preu-, diu la pasta, -jo sóc la moneda de canvi.)
[El diner com a mutació de la moneda de canvi: compro] [no]
[El diner com a mutació de la moneda de canvi: compro] [no]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada