Les acaballes sucessives

-“el poema como aspecto del lenguaje” (Celan, Microlitos -pg 81-)

 ***

-I si resulta que al final em passo tota la vida, erra que erra, escalabornant sense acabar de dir res, serà almenys una proesa de la perseverança. [vana vanitas vanitatis]

***

-Els fracassos no són sinó fets i deixats estar. La resta, lírica demagògia.

***

- Fracassar, ni millor ni pitjor, diferent*. [Beckettiana de l’anar fent/rissar el rissu]

(*Valgui com a recordatori de Carles Hac Mor, Sit tibi terra levis)

***

-El quequeig prové del no saber parar. [Al capdavall, la vergonya no deixa de ser un excés...]. 

***

- Em continc, et continc, el romanço. Cal mantenir la vida a puesto.

***

- Guardo mirades als dits.

***

-Assajo –com sinó?– una diguem-ne poètica sedassera, saberuda, esqueixada i peripatètica, en successió.

***

-Dues muses: la de l’eureka i la que l’escriu.

***

-Escriure ha fet immemorial [en un sentit diguem-ne margalidoponsià] allò que se suposava que tenia a dir, i que sí, que quan era petit hi era, i encara, que encara ho sóc. Potser aquest ha estat el problema: dir-ho. Com més es diu més pinso pel silenci, més s’engrassa. Com dient: -la vida? passar.

  

*** 

-L’obscuritat en el poema –la bona, s’entén- és simple tenteig, a les palpentes, que a la llum s’hi va a cegues –arrapat a tu, s’entén–.

[enlluernar al lector, aleshores?!]

***

-A mode de títol pòstum: memoria(s) de lo breve. [En català: la patxoca a tope].

***

-La il·lusió de la nit ens fa creure que si ens hi acostumem la veurem millor, potser. (La processó va per dins i la nit ho sap, tranquil·lament al fons t’hi espera).  

***

-Yo es tercera persona del verbo “sea lo que usted es”.

***

-En l’empeny de voler ser  es confon l’objecte amb l’objectiu i, ja se sap, es passa del consumir al ser consumits. Qui busca troba però també a faltar. I s’emprenya. Fa nosa. És la nosa. Al capdavall una manera de ser. No pas poca cosa.

***

-"Normal vol dir ser normal i punt". Ves que no sigui just aquest el problema de ser-ho. 

***

-“Tothom és adolescent fins que es demostra la contrària” (Òscar Rocabert, Hi ha pus res)

***