'Diguemnes'

El camí i les cames, forma i contingut respectivament. Una mateixa llengua bífida. Talment la serp. [De la sèrie 'Del seu melic ningú en dirà poma']

***

-Em sento pleonasme, buit que pesa com un fantasma. 

-El ningú et ve sobretot del jo.

-Tens una manera de ser que no et deixa ser com ets. 

-Les maneres ho són tot. 

-I recorda: en poesia l'hàbit fa el monjo però no apropa a Déu.

-I tu, quan fa que no et goites al mirall?

[De la sèrie 'Autoajuda'm]

***

L’arbre –amb les seves inabastables ramificacions– ensenya jerarquia de la bona, la que esdevé en pro de la igualtat*. L'arbre és imatge del coneixement, l’arbre diguem-ne del món. Del que nosaltres en som tot just una branca. De fet, anem tant penjats que amb la pròpia ombra ens inventem la serp a fi de poder tastar el fruit sense caure en l’incest. [De la sèrie 'Del seu melic ningú en dirà poma']. 

(*   Karl Löwith / Válery:

I també a la manera de:

)

***

El sentido está siempre en otra parte, se caracteriza, de hecho, por ser en tanto que otro. Así las cosas, el lugar son las piernas. Y, sin embargo: la cima no pasa de fábrica de zapatos. 

***

És quan famejo que tasto ver la menja.  

***

Diu la forma al contingut: veus? al càntir l'aigua hi canta, la veu s’hi abeura.

***

Oh Déu! Veig preterició en tot Déu! [amb F.G.]

***

Els pensaments: illes, peces d’un trencaclosques. I si la novel·la és el puzle, el poema el magma (que una mica és com dir tot i res, o sigui, depèn). Així les coses, podríem definir tot aquest conglomerat com un diguem-ne bosc d’esqueixos, marinejant. [Llegeixis el text com una excusa per a la trama, a mode de pròleg]

***

-Contracultura en la postmodernitat?, diu sorneguer. Es tracta d'una època visual on l’obvietat esdevé revolució, com dient: empra els ulls per a llegir, el cap per a pensar. 

***

a) L'etimologia compartida de Catalunya i Castella ajuda a amidar el tamany del desencontre de l'España d'avui. Com llençar una moneda a l'aire i esperar que tot vagi sempre de cara.  

b) Al margen del pósito histórico de desencuentros, de su inercia, al margen de que ostente el récord de ombligos del mundo por metro cuadrado, el 'problema'  por así decirlo de España no es tanto que todo tenga que ser un maniqueísmo de izquierdas o derechas (que también), sinó el trecho de cada cual frente al espejo, el que va del dicho al hecho. Incluso los desertores devienen sospechosos de ser un mero recambio de máscara. La preterición es nuestro deporte nacional. Sin embargo, no cabe desdeñar que, quizás, lo que llamo 'problema', ese no llegar nunca a ninguna parte, es de hecho un modus vivendi. 

***

Si fuges, ja sigui marxant o quedant-te, persevera. No t'aturis. La promesa ets tu. [De la sèrie: autoajuda'm]

***

A gimnàs dels pleonàstics tot de llenguatge dient-hi la seva: -al capdavall vivim vivint.

***

Anar sempre de cara és la millor garantia de que te'n faci una de nova.

***

Sovint entendre's o no depèn únicament de la nomenclatura emprada, fins el punt que la nomenclatura esdevé en si mateixa un idioma. (De la sèrie 'Linchamiento del orador')

***

Se m'acut un possible símil per a la diguem-ne relació histèrica entre anorèxia i bulímia (entre elles, no amb el pacient), respectivament: Laurel & Hardy. I que si l'expliqués a un psiquiatre, aquest conclouria: de la mateixa manera que tu véns a dir-me que la veritat és poètica, jo et venc que dins d'aquest símil t'hi amagues tu. [De la sèrie: autoajuda'm]

***

   

(v1: A l'amor hi anà comprat i en vingué venut.) 

v2: De l'amor comprat se'n torna venut.
(v3: El preu de l'amor comprat? Tornar-ne venut.)

***

Explorar l'alteritat és caure en pleonasme.

***

Escribo esto porqué no puedo callar y al mismo tiempo no puedo decir. [amb M.M.]. Usando terminología muy del momento (y siendo yo, a la vez, usado por el imperio del momento en el que vivimos, donde todo tiene que ser siempre ahora), me digo que: por pasión de la pasión me sediciono encima. Y que todo lo que diga no pasar ser ‘un decir’. [De la sèrie 'em pretericiono a sobre']

***

L’esqueixat que va per l’esquinç i obre via, n'aprèn de l'esqueix. [De la sèrie: autoajuda'm]

***

Pasar de usar las uñas para sujetar la presa a comérnoslas. (en este sentido, la boca es de las que pasa o rebienta). Y no saber si esto es un motivo de cultura o de barbarie.

***

[Tria la teva aventura]

***

(LLEGANYES)

Despertaràs de cop/ per certificar el somni/ i assumir la prova infalible de la bala, (Marc Masdeu). Ara, és clar, hi ha despertars i despertars com hi ha guerres i guerres. Per exemple, a casa l’estat de coses el dóna el fet que avui mon despertar és un fer el ronso. 

***