En el sentit de

Qui més qui menys tothom està d’acord en que banalitzar el mal és, de fet, un mode de significar-lo. De fet, podria dir-se que tota banalització ja funciona com un mode de mal respecte allò banalitzat. Penso, sense anar més lluny, en l’art com a producte de consum. Penso, per exemple, en els autors que estan disposats a banalizar la seva obra per vendre uns quants llibres més. Banalització prové de banal, en el sentit de ‘ban’ (proclamació del senyor feudal). La cosa està en saber a qui o què li escau avui l’etiqueta de “senyor feudal”.  Saber, en el sentit de mostrar-ho (que l’/els interessat/s  prou que ho deu/deuen saber). Mostrar, en el sentit d’acotar el trencadís del 'qui és qui' i/o 'què es què' en el que vivim suspesos, almenys en aparença. Simplificant, podria dir-se que avui qui fa de “señor feudal” és el “Gran Germà”, si ve amb matisos (i és sabut que els matisos ho poden canviar tot), suposant que funciona i es constitueix com un tot uniforme. Per exemple, el ‘Gran Germà’ som tots, cert, perquè és part estructural del sistema, sí, però alguns més que d’altres: hi ha qui ho és com a víctima, al seu pesar, i hi ha qui ho és com a botxí [i aquí se’m planetja: fins a quin punt la inconsciència pot eximir?]. Així les coses, la diguem-ne obra d’art hauria de reflectir d’una manera o altra aquesta problemàtica, motiu pel qual –enllà d'etiquetes, formes i continguts emprats– el resultat final, que és el que compta, no pot ser banal [art i banalització resulten una contradicció dels termes, un art no pot ser banal perquè aleshores deixaria de ser art -del tipus que sigui-, estaríem parlant, per tant, no d’una obra d’art sinó de la seva etiqueta, no d’art sinó de mercadeig pur i dur, i pervers en el sentit que es fa en nom d’unes suposades ‘grans idees’]. En qualsevol cas, per pròpia definició, l'obra hauria de funcionar a mode de transició, com una frontissa vinguda a fer de cofa pel grinyol que, a mode de mariner vigia, albira el perill per venir. 

PD: O, dit d'altra manera: del dicho al hecho quedarse con el trecho. 

      

PD2: Probablement calgui tornar a aquest text aviat, pendent de coses com aquesta.