Trama? Va la pedra del camí
feta pedreta dins la sabata, com un mantra vingut a recordar allò que ens
brilla als ulls: pols, la pols de la biga als ulls. Aquí no es pot estar segur de res tret de la intenció (i tot això al marge de que sigui veritat o mentida). La trama serveix d’instrument, atorga una mesura, permet la convenció; casi es podria dir que és una tasca reservada a la crítica –en
aquest cas literària–. L’intent aquí –i el fet que d’ell se’n pugui esdevenir literatura–
consisteix en una transmissió d’energia. No la trama del diguem-ne llenguatge
pel llenguatge, sinó el llenguatge com a partícula atòmica que cal rompre per a
produir enllaços. I és en la perspectiva de que resulta una tasca infinita la que fa que ens quedem en el procés, que ens fabriquem la casa en allò de que "el camino se hace al andar". Vivim, això és
tot. Per la resta d'assumptes, valgui el món –amb tantes arestes com es vulgui– com una imatge de l'Home. Així les coses, i entrats en matèria, el que pretenc és que la trama la
constitueixi allò que no pot ser dit, ni callat.
***
"La trama perfecta és l'amor", que és com dir: sense la trama l'amor seria amorf i sense l'amor la trama no passaria de mer drama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada