Hora punta i la gent, afilant-la.
El centre a rebentar, un laberint. El minotaure, fet de gent passar. Festival de l'humor. Així les coses: el fil d’Ariadna,
un bar. Un bar però la gent arreu. La gent, quina cosa, quin invent! Tot Crist
pels carrers! El teu nom ple de gent, oh Déu. Ni un eco ni un ressort on fer parada
i fonda. Cap repòs més enllà d’una esmena, de mena, arborescent. Esqueixada, borda. Guau! Pantalla i
teclat, la música a tot trap. Així les coses, tot això i acabar amb un: “no sé, estic aquí i
prou”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada