D’un no res que és cau
I caure
Amunt arborescent
I endins, per l’escletxa
–Picant pedra, menjant pols–
–Picant pedra, menjant pols–
I fer-hi el niu
Com una flor, com al pulmó
Una olor hi excava un temple
I amunt endut
Divagacions enllà
Divagacions enllà
Ser ja un fruit al capdamunt
I no saber tornar, que tornar és
caure.
Així que apamo el vent, l’estudio, el peso.
Així, amb les paraules dient adéu,
Amb un no parar del vent de fons
Tustant-me un deixa'm deixa't,
Com dient: aprèn-ne de l’esqueix.
Com dient: aprèn-ne de l’esqueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada