De mena, l'esmena

I

Allà

A l’en contra a l’encontre

De l’heroi que no és heroi

Amb les ganes balbes

Babaneix de dir l’abisme

On prendre el pols a la cendra

En escreix, allà,

Que sumar zero no fa fi
I transparenta, embroca, fa forat, 
Allà la llengua a l’en contra a l’encontre

Hi és cadafal amb vocació de pont,

Allà

Amb el pou-boca de l’escriure

Sota l’ombra d’Eruv,
La flor del teu esqueix,

Allà

Penjant de la mà,
confonent-s'hi.

Enllà. 

II

De la fe del món rodant i el no saber què fer-ne del grinyol
feinejant a la paret, picant pedra, menjant pols, som
l'eco en busca de la veu en vusca
d'una boca en bucle,
tan sols.

(L'eco ha après la lliçó
de les coses que sumen zero:
                                               fabrica rodes,
                                               desperta anells).