De veu en veu, eco eco

El poema:

Recuperar espolsar fremir la paraula 

Institucionalitzada violada tenyida de temps i època

I girar-la vers si mateixa

I, en la implosió, en l'eco 

Dels crits estampats a la paret, retornar

Al poema allò què es del poema

Retornar a l'Home allò què li manca,

Que és trobar faltar

El poema

La paraula nua, el món que reformula,

La paraula grapejada vers l'Home

Fent-se i desfent-se rient plorant

Malgrat tot malgrat ell

(La paraula, 
arbrar la paraula, posar-la en relació

-el lloc? el que la situació obligui-,
la paraula com treure la pols esmolar 

El ganivet i en la seva nuesa llenguda 

Hi relluï immemorial la sang)

Res més que això

El poema.