Per l’esquerda per
l’esquerda
Amb canvi de cara, girada
La llum sota una mateixa ombra,
En nosaltres:
la
ferida a flor d'istme,
Baldament balba, a preu fet.
En nosaltres,
Apoemats, apoemots,
La ferida no tingué lloc; hi és
i prou
Per l’esquerda
per l’esquerda
Ens entrebanquem amb el seu buit
Ens hi excusem amb
sucre o sang
Hi fan eco-eco!
Ética-tant
Etiquetant
Per oblidar-ne el nom.
“A tot això:
què és un poema?”
Per l’esquerda per l’esquerda
El poema respira, dispara, celant-hi,
Medeix amb unitats d'alè.
“I, tornem-hi un
cop més:
què vol dir ser poeta?”
A l’en contra a l’encontre
El poeta fent-se i
desfent-se
Per l’ombra viva que
acara
L’angle
d’incidència de la llum
De l’existencia pròpia
Plantada al món, i
anar-hi
De cara, al món, i
donar-la
A risc que te la facin nova,
Donar compte.
“I encara més:
què
vol dir ser un Home?”
I què (o a qui) significa 'voler dir'?"
A l’en contra a l’encontre
L’Home fent-se i
desfent-se
Assegut a la veu
del poeta,
A l’abisme on el
dit assenyalador
És cadafal amb
vocació de pont
Pel pa de cada dia,
el que s’hi dóna
I parar-hi la taula
(Els comensals, en
sardana
–Eucaristia de
l’anar a peu,
–Fent pinya, esbossant el pinyol
Que és cor i corda– –).
–Fent pinya, esbossant el pinyol
Que és cor i corda– –).
Per l’esquerda per
l’esquerda
A l’en contra a
l’encontre
De l’Heroi que no
és heroi.
–I de l’ombra que
hi fa–.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada