372 (A mode d'una possible llista particular de recomanacions SantJordinesques)

(L'ordre funciona a títol d'endreça, no pas jeràrquic. Això no és cap competició. Una llista feta de llibres/escriptures que m'han passat per les mans darrerament i que fan pòsit -i tot això ho dic malgrat les amistats/coneixences que hi puguin circular)
 

1. La resistencia íntima, de Josep Maria Esquirol (Acantilado) [Hauria de ser de lectura obligatòria als instituts i enllà -suposant que els instituts encara siguin dignes del seu nom-]

2. Destrets d'indret, de Luiza Jorge Neto  -trad. Arnau Pons- (Pagès Editors) [Pel Com i el Què, i pel pròleg, i per l'ull sull parant taula, sobretot, malgrat tot]

3. Yo, otro, d'Imre Kertész -trad. Adan Kovacsics-  (Acantilado). [Tot i una certa melangia repetitiva, la lucidesa, el tractament de la diguem-ne identitat/alteritat, el Qui, l'equilibri de composició, actitud i la pulsió literària. Certa afinitat natural. Simplifico molt, és clar.]

4. El fàstic que us cega, de Joan Todó (LaBreu Edicions). [Pel to, el rigor i perquè hi ha una mateixa ganyota per la 'llum que enlluerna' (Kafka) i pel fàstic que cega; en el primer cas és punt d'arribada; en el segon, de partida]

5. Aforismes de Zurau, de Franz Kafka -trad. Feliu Formosa- (Arcàdia) [Aforismes, 'els aforismes', de sant poder-hi tornar]

6. Quadern del frau, d'Albert Balasch (Ed. 62) [perquè el talp és el llenguatge, perquè el picar pedra i la runa a la falda de la mina esdevenen el cost de la claror, per entre el polsim, i perquè original vol dir anar a l'origen, vestir-hi i desvestir-hi els sants, dir-hi la pròpia]

7. Una paz europea, de Fruela Fernandez (Pre-textos) [pel què albira el seu llibre anterior, Folk, i per algunes coses que he entrevist d'aquest darrer: ganes].

8. Preámbulos, Gabriel Insausti (Renacimiento) [Perquè són aforismots de bon refullejar].

9. Poesia completa, de Lluís Solà (1984) [Ep! Bona part també es troba disseminada, que el volum sencer resulta una mica de mal manejar/degustar]

10. Picaduras de Barcelona, d'Adrià Pujol (Laura Editora) [l'original és en català (Edicions Sidillà), però aquí ve recomanat amb especialment èmfasi al públic de la resta de les espanyes; del llibre ja n'he dit coses a una altra banda]

11. La llengua m'és l'únic refugi, d'Hélène Cixous -trad. Joana Masó, i col·laboradors varis- (Lleonard Muntaner) [Pel Com, el Què i el Qui, i perquè obra via (malgrat la cosa redundi: aquí, de fet, tots obren via)]

12. A dalt més alt, de Carles Dachs (Pagès editors). [Res de peixet al debutant, sinó que la tremolor del propi miratge, del sempre mai pels fòssils inxats i espigats, per la tendresa de la cicatriu sempre tendra, savoir-faire i el trau no tant per dir-ne la sang sinó l'ombra del batec que hi respira, murmura, enfila]
 
13. Apropiacions degudes & Co, de Josep Domènech Ponsatí (Ed. 62). [Per la companyia que fa; per l'estratègia d'apropiació que representa i situa el coneixement, per l'estirabot sonor eco-eco que deixa entreveure un buit comunal; per la llaminadura a trenc de llavi, carn esqueixada per antonomàsia, esquinç que n'aprèn de l'esqueix, s'hi entesta; perquè convida a tornar]

14. El futuro siempre ataca por la espalda, Rafael Ruiz de Gauna (La casa del viento) [valgui l'explicació del títol nº 6, una mica]. Coses com: "SE VIVE desde fuera para dentro, se escribe desde dentro para fuera. Repito./ Repito. Soy incapaz de contar lo que para mi es puro nudamiento."