(Algunes reactualitzacions i etcèteres varis) II

   
I

La mosca que davant l’àpat de pa

que no es pa i vi 
que no vivifica i és, en canvi, i pel canvi, festa 
fotre; la mosca que davant l'alè

que put a eternitat
procura ser, d'entre el moscam,
la que amb les ales se l'expulsa, 

la que amb la dansa és dóna al cuc i la llavor; 
la mosca collonera.

 


II

Si a cada resta de llum que carregues dins la motxilla

li atorgues la seva obra, digues,

si tu i jo tots dos 

sota un mateix cel

i s'arbra una mica de nit a la finestra, digues... 

Digues la nit que a la finestra t'acara

a dir allò que hi crema al fons 
dels ulls que s’hi contemplen,

si allò que hi lluu del plor avortat  

vetlla la mica de nit 

que dins la nit hi brilla. 

Digues

Si la nit a la teva boca posa veu 
a la llum morta dels estels.

Si la nit eixida al ras, 
amb tremor i nit, s'hi dóna. 

Si l’ancestral nissaga d’abolits

cada dia a tothora

amb el teu no s’actualitza

o no,

digues. 

  

III

Del sucre estant

també s’escriu tot allò que 

per defecte hi sura.

Les dents corcades.

La nit que hi mora.