I
La planta del peu i el terra que
el sosté
s’han trobat a l’hora feliç
de la pedreta dins de la sabata,
furgant la purga, plantant les miques.
S'han ben trobat.
S'han ben trobat.
Que sembla que m’arrossegui i no,
que és la pedra del camí, la que Sísif llegà,
ara feta pedreta a la sabata,
llaga al peu,
llaga al peu,
la que esculpeix.
Un no-re de pedreta dels collons,
la que relliga cau i caure.
Un no-re de pedreta dels collons,
la que relliga cau i caure.
Que sembla que m’arrosegui i no.
Que és el tic reactualitzant-te
el mite.
II
PREMSA:
"Mecanisme d'alguns
sistemes d'ordidors
i de les màquines de parar
emprat per obtenir
els plegadors plens d'ordit,
amb el fil ben premut."
III
La pensa,
una hamburguesa de cervell i cor
–premsada, llenguda
i un Jo,
amb el rotet final de rigor.
Heus-lo.
IV
Tip de sang i desganat d’altri.
Amb la queixa, a queixalades.
La nit que l’acara a la finestra.
El seu rostre ja no reflecteix a
l’espill.
Al seu lloc, suspès a l'aire,
un fi regalim de sang.
un fi regalim de sang.
De qui?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada