5.
El hombre es solo hombre ante la noche
que guarda rigurosa los pronombres
y los esconde lejos: sin límites
ni éticas posibles.
El hombre ha de asentir ante la noche
porque es solo hombre
ante la vida.
(La muerte oculta, Javier Sánchez Menéndez)
ISLA DE SILTOLÁ
L’home és un mirall davant la Nit
que cull rigorosa, transparent, els
pronoms
desnimbats a la pupil·la, i els acull
a prop i lluny, amb tots els límits
i ètiques que calguin
(picant pedra, menjant pols).
(picant pedra, menjant pols).
L’home ha d’assentir davant la Nit
perquè és la pupila de tots els Homes
a l’ombra del pa de cada dia,
el que s’hi dóna; i parar-hi la taula, cal.
[Poeta, Poesia no es destriable d’Home.
Poeta rima amb Puteta, Poeta.
La mort s'oculta en qui l'oculta.
Poeta, respecte la Paraula.
Tractem-nos amb rigor.]
***
***
El Hombre és un espejo ante la Noche
que recoje, rigurosa, transparente, los
pronombres
desnimbados en la pupila, y los acoje
cerca y lejos, con todos los límites
y éticas que convenga.
El Hombre debe assentir ante la Noche
porqué es la pupila de todos los Hombres
a la sombra del pan de cada día,
el que se da; y poner la mesa, conviene.
[Poeta,
Poesía no es destriable de Hombre.
Poeta rima con Puteta, Poeta.
Poeta, respeta la Paraula.
Tratémonos con rigor.]
B)
Poeta rima con Puteta, Poeta.
Poeta, respeta la Paraula.
Tratémonos con rigor.]
B)
L’Home és un mirall davant la Nit
que cull rigorosa, transparent, els pronoms
desnimbats a la pupil·la, i acull
a prop i lluny, amb tots els límits
i ètiques que calguin
(picant pedra, menjant pols).
Assenteixi l’Home davant la Nit
perquè és la pupil·la de tots els Homes
a l’ombra del pa de cada dia,
el que s’hi dóna; i parar-hi la taula, caldria.
de nit i de dia
en la nit més fonda, esgarrinxada,
quan calgui recordar
que cull rigorosa, transparent, els pronoms
desnimbats a la pupil·la, i acull
a prop i lluny, amb tots els límits
i ètiques que calguin
(picant pedra, menjant pols).
Assenteixi l’Home davant la Nit
perquè és la pupil·la de tots els Homes
a l’ombra del pa de cada dia,
el que s’hi dóna; i parar-hi la taula, caldria.
La mort s'oculta en qui l'oculta cada dia
molt o mica com qui no vol la cosa
i l'Home només és Home si la nit
on s'emmiralla és l'Altre i en la pupil·la
de l'Altre la nit hi lluu de cor.
molt o mica com qui no vol la cosa
i l'Home només és Home si la nit
on s'emmiralla és l'Altre i en la pupil·la
de l'Altre la nit hi lluu de cor.
I sinó: anar als fets i deixats estar, caldria.
La nit de la bena quan s'arrenca dels ulls
la constel·la els ulls que la segueixen, poeta,
eremita o empresari,
eremita o empresari,
en la nit més fonda, esgarrinxada,
quan calgui recordar
arreu on vagis sol,
el sol
i el pronom
per on es pon.
per on es pon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada