De la sèrie 'diadebades / camaleòniques' (XXXI i XXXIX):

XXXI

Oh, la flàmula del ble d’espelma que es consumeix a si mateixa per a poder ser!, sí, val, però jo pago impostos i ningú em demana la opinió ni tan sols l'hora, ei!

EL SÍ LA FUSTA

DE NO LA FLAMA

I JO EL MISTO

XXXII

Càndidament voldria dir-vos les engrunes del pa de l’entendre, el seu fer via llescat al pa de cada dia, el que s’hi dóna i parar-hi la taula, caldria.

EN VIA MORTA

ENVIA’M L’HORTA

XXXIII

A cada edat el seu propi temps i a aquell que se la salta tard o d’hora hi va l’edat amb el tic o el tac a passar-hi contes.

PER LES AGULLES VA

COM UN RELLOTGE

CLAVANT L’HORA

XXXIV

I fou llavors la incertesa i el corresponent posar’m-hi de cul i, llavors, quan ella tirà pel dret, em donà la raó i ja em veia agermanat amb la resta de trossos dispersos d’un trencaclosques que ve a ser com la tardor d’un camí que, acabat d’escombrar, es torna a omplir de fulles seques, com dient: tan sols les coses més frágiles perduren, llavors, quan jo no hi estava d’acord i li vaig etzibar que quan que m’hi posi i deixi de ser sempre un ahir per arreglar demà, llavors, ui! llavors, i així fou.   

FENT-NOS I DESFENT-NOS

ARRIBEM A SER

COM SOM 

XXXV

Si és o no és fa de mal dir però bé que una possessió de música a la terra rabent de pluja, la mecànica celeste dringant de l’esperó, regnes vibrant com el súmmum d’un pensament del tipus que les idees trobin la seva música, sí, però la mà malalta no hi ha qui l’escrigui, i na'fent. 

  

EL VENTET D’AQUESTES PRADERIES

KAFKA CAVALCANT SENSE CAP

    


XXXVI

Bisturí en mà el cirurgià s'en fot d’allò que anomenem nuesa, i què fas que no dorms encara?

  

TAN SEGUR COM LA DESPULLA
EL VESTIT DE NERVIS

 


XXXVII

Diu el gos: la intel·ligència, sense visió, esdevé en simple burocràcia. I li respon el gat: la visió, sense intel·ligència, per dels papers.

FOREN ELS ANISSOS

UN TASTAR ELS BALINS

DEDINS LES PERDIUS

XXXVIIII

La clau de la intimitat és a la vegada el seu pany, per si vols anar a fer companyia a una altra banda, ho dic, i amb confiança. 

RAONS
LES JUSTES
   


XXXIX

I diu la forma al contingut: veus? al càntir l'aigua hi canta. I respon el contingut: és la veu que s’hi abeura.

TOT JO UN ECLIPSI
FENT OMBRA AL MIRALL 

  


XL

A l’en contra a l’encontre no sé si (em) cuso o descuso, estiro fils.

PEL LABERINT D’ARRUGUES
L’ENCOFRAT DEL VIURE...