A tota pastilla per l’espurna
salivera en boca del raïl
el teu no saber parar
de sempre és un fer tard,
un no arribar de nit entrada
a la lluna del teu acabar.
I ara en la nit pares l’orella
a la nit xiuxiuejant
i la nit dins el pit s’hi torna, et diu:
“a casa no s’hi va, s’hi arriba”,
i escolta: a les penes, punyalades.
I si la cosa va maldades
que sia un descarrilar
el teu baixar del tren,
i escolta
i escolta
notari últim el grinyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada