(Reversió)

A tota pastilla per l’espurna

salivera en boca del raïl

el teu no saber parar

de sempre és un fer tard,

un no arribar de nit entrada

a la lluna del teu acabar.

I ara en la nit pares l’orella

a la nit xiuxiuejant

i la nit dins el pit s’hi torna, et diu:

“a casa no s’hi va, s’hi arriba”,

i escolta: a les penes, punyalades.

I si la cosa va maldades

que sia un descarrilar

el teu baixar del tren,
i escolta

notari últim el grinyol.