I
Un òxid l’oxímoron, un rou
d’ham que espera l’alba
vestit d’home peix.
Pel solc de la llengua,
a l’en contra a l’encontre, el
galvanitzat:
venir amb la veu, tornar sens boca.
Fils de sang, escupir un dubte,
gratar la sorra i trobar
l’aigua
on la platja naufraga.
II
Si llum, acari's –per la llum
carregada a la motxilla– a la seva
ombra.
L'ombra que, homenatjada amb llum,
s'esfuma
i deixa entreveure-hi la pròpia,
l'espill.
I si la llum va inventar els ulls
i aleshores la mirada ja devia venir
d'abans,
pel seu angle d'incidència
parlant per l'ombra plantada al món,
aleshores, un fil de sang pel solc
a la punta de la llengua indiqui
el cost de la nostra posició
entre les coses, el cos d'un cel
que ve podria caure'ns al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada