XLV
Tan anar vers les
estrelles i tan poc a la gent que les veu cada dia aquí i allà i aquell que estigui
lliure de pecat que llanci la primera pedra contra pedra i de l’espurna
carnavalesca, en carn viva, enceti un trenc d’alba al cap del món. I si tot això peca d’obvi espera't el dia que llepis.
ELS FRACASSOS SÓN FETS
I DEIXATS ESTAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada