XLIII
Tantes mudes segons l’agitació del dia han fermat el
mirall que orbito, per influència de l’angoixa, camaleònica, guardo una
pastilla entre la quincalla de la cartera, per si en el moment menys pensat arriba l’huracà, que em faci d’ull.
TEORIA I PRÀCTICA
S’HAN POSAT D’ACORD
PER NO APRENDRE’N
XLIV
Tanco
fort els ulls i giro la tabarra vers el tendre adolescent que he estat per dir-te que, si
sentir-se perdut és norma, saber-se malaguanyat, en canvi, resulta vocacional,
i que tinc tants consells per dar-te que deu ser que en el fons no serveixen de
res. Tu tancaves els ulls molt fort com auscultant el futur imaginant que et diria
alguna cosa i tot el que rebies era un silenci fet del pa que s'hi dóna, i gràcies. Ara et puc dir que no era silenci sinó un no saber què dir-te, obrint via, i ja vindràs.
VALGUIN ELS NERVIS
COM UNA EDUCACIÓ SENTIMENTAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada