De mobles i arbres

   

L’analfabetisme del que no sap llegir-se en vernacle i pretén escriure’s en la llengua del món deixa una estel·la de pols antiga com l’anar a peu, embruta el mirall i el mirall s'hi torna, és un segregar de tall lapidari, coses com: en cendres no s'esdevé la possibilitat, es constata l'impossible.

Oh pàtria, no tenim ni mobles per llençar per la finestra i poder recomençar. Tot just estem a mitja poda d’arbre

i, 
si poema, esbrancat 

per l’esquerda en paral·lel a l’arbre. Diu: ei!

i: 
prepara’t.