13 de juny 2016

(Record -sense to- de Ray Bradbury)

 
S'enfila l'esqueix per la crida del cel que li ha promès el sol, que és l'esbrancar-se del sol a la crida de la terra que li ha promès un arbre, i trobar-se a mig camí, i un astronauta desfilant embarrancat a l’alçada suficient, on la nit és sempre nit, pren perspectiva, i és tot un arbre en busca de fuster, una arrel la mà que l'escriu, estelles i estrelles, l'escriure que engalza com una manca camí del trobar a faltar.