01.07.16, Pollença

Cada cop que avió se'm despista el cel i la mort em toca l'ala, oh ocellets!! la gravetat, un tiberi i no aprendre'n, fe d'angúnia instal·lada al fel, estrenar hostessa i monòleg de la fi del món, si cau no cau l'alè del viure, una ala on pondre vent. Va així.

TOT PLEGAT UNA VERGONYA
ANCORADA A L'INFLAMOR
DEL QUEIXAL DEL SENY