1
Escriure és creure
La constant de no saber
Excavar un temple al melic
Sentir l’eco-eco
Posar-se a escriure
(És l’eco-eco
ja un crepitar versus
el ningú de la paret?)
Coses com:
Jo a la moto del ser
Hi vaig de paquet, Jo
De veu en veu eco-eco
Venut com a individu
A un que passava per aquí.
(Prec àrid
el d’un Jo precari; batec del cor
ple)
2
A veure, la veritat és el contorn de la mentida
o tot just, diguem-ne, la consciència? Metapardals?
Dit d'altra manera:
per la consciència es coneix la mort,
la mort que és l'ombra del morir
que no és ni viu ni mort sinó vida
també per la consciència, ara,
deix-on-dir
d'amor humor i mort
com un tumor
dient:
no encara.
3
(Menys parnàs i més pa i nas!,
oneja el vent a la ventresca)
L'enteniment del món begut als núvols
Tustant la sal al ras demana veu
Pica. Uns diuen: tremola! D'altres: balla!
Niu de tot un cap de pardals vers un cel-ebri
Que ve ens podria caure al damunt.
4
Una mica més de món sisplau
El pa pa i el vi fi sisplau,
La biga dels ulls cara el mirall
I fer-hi créixer una finestral
I al camí un arbre
I sigui la palleta la clau de tots els panys,
I fer-hi créixer una finestral
I al camí un arbre
I sigui la palleta la clau de tots els panys,
Aprendre a cuinar el propi sofregit, amb furor d'ase,
Que el punt de salt no te'l doni el nen
A les vuit del matí vingut a dir:
Et repeteixes com un error, pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada