(Reversió 'Per defecte')

L’anell brutal de xacres i rialles

a cent per hora

entorn el buit

dibuixa

un ull

de mirades perdudes,

te les retorna.

Sense remei.

Pupiles d’ombra

que a les conques se t’hi agiten:

els morts que ets,

els vius que et fugen.

Cap nupcia en ofrena per la purga.

No saps què fer-ne.

S'escampa l'ombra 

com pètals en esclat, un devessall 

de tinta plena dels mots que ja no diràs.

Ja coissor a les parpelles, vidrioses

formes ballen entorn de l’ull

i el dit que s’hi fon.

Cap lloc on ancorar

enllà la furga.

És punt de no retorn l’espill

que et diu qui ets,
no d'on véns,
ni cap a on vas

ni t'importa ja. 

(Com més t’arrenques els ulls

més endins, clavant-se’t, la mirada).