I
Com quan
s’arraïma al vi tota una tradició
del trepitjar-se,
com si vers un enllà
d’hores mortes
revolucionés el silenci
a l’ombra dels anells:
el fermentar dels mots
com qui destil·la petroli
per obtenir-ne asfalt.
Com si no.
Tu escrius per arribar.
I et calcen rapes, restes.
II
Honrar el vi: parlar-hi
De tu a tu, podent ser jo
Cadascú el seu
Propi conduir
La rapa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada