La
dificultat d’escriure sobre el que no passa, quan res no passa, tret del temps
i el misteri que consisteix en saber-lo mantenir.
***
La
imperfecció, rica en marges, esqueixa els murs de llum perenne. Atalussa l’ombra. A la nineta dels ulls eixampla la possibilitat de veure una ànima en cada
home.
***
La
nineta es mimetitza amb la nit per veure-hi més fondo.
***
Hem
hagut de construir-nos la casa al laberint, que és un eixample teixit amb el fil
d’Ariadna, per capir l’oblit del fet que habitem, tan alegres i buits, el ventre del
Minotaure.
***
Tan
sí com no el consum em consumeix. Assegut a la buidor del platet de la balança
quan puja, l’agulla em dóna l’hora.
Res tan en punt com el fer tard.
***
Allò
que tu no em pots donar ni jo tornar-te, allò que tenim en comú. Morts i vius. Estrets al vincle d’una
mateixa impossibilitat.
***
***
Quan vaig sortir de la caverna era de nit i, a mesura que m'allunyava per l'estepa al ras, veia el foc resplendir al fons talment una estrelleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada