Tinc de la gana les engrunes
del pa del poema
dient no sé què
del ganivet
–llescant-me
–
ganivet contra ganivet
el cant de les espurnes
no cou pa
però amassa el com-
partir-
lo.
Engruna a engruna
para taula la necessitat
de passar gana
com el pa que es menja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada