Bisturí en mà, amb l’escalf únic del propi alè,
el cirurgià se’n fum xiulant
d’allò que anomenem nuesa,
la despulla
en tres dos un… -¿¡I què fas que no dorms!?
L’angoixa hi és un cel
bastit amb la seva absència:
meitat reacció meitat òrgan,
constata un món sense calefacció.
Falla sobre falla, una trinxera.
Bessó de la despulla,
el vestit de nervis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada