0.
Aquí uns dos provant un
poema
dins un poema
d’espurna a espurna
soldat al rail de l’absurd
cap a la llum al
final del túnel
que és tots els trens
que no has agafat a la vegada
i anar-hi de cara,
donar-la,
que te la facin nova
que te la facin nova
i vine!
1.
Oh, musa!
pel sol espetegant les pedres,
per l’esquerda, pedra dins la pedra,
l’alè s’aombra
i l’ombra s’hi abisma congost
fins la congesta,
picant pedra, menjant pols,
sinuós cabell de Medusa.
Parla de tu el foll que parla sol
D’una mirada i de com li cal inventar uns ulls
A la bena dels ulls
On el mon projecta la seva pel·lícula
A la bena dels ulls
A la bena dels ulls
El descosit parla de tu
Com un pou espill
A tanta mirada descansada
En el diguem-ne infinit.
Escriure amb la mà que aguanta la torxa
sobre la mà que aguanta la torxa
amb la llum
de mirar
de veure-hi,
personal i intransferible
hola
i adéu
com la veritat
quan tu hi vas i ella ja en torna
us creueu
fa sempre adéu!
et manté a lloc.
4.
Camí d'enlloc,
arnat a l'arbre del món,
el nus matriuska és cambra pròpia.
i adéu
com la veritat
quan tu hi vas i ella ja en torna
us creueu
fa sempre adéu!
et manté a lloc.
4.
Camí d'enlloc,
arnat a l'arbre del món,
el nus matriuska és cambra pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada