a)
A poc a poc la gotera
del caramell
cada dia al cor de la cova
gota a gota la columna
gota a gota la columna
sosté el palau
del buit.
(columnes i pilastres, escletxes i vetes minerals,
cordes vocals i el primer mot
fet del silenci de romandre allà i prou,
sense esperar res, conglomerat
pel silenci del que entra i mira
i toca i enrampa)
I, més que un mer record, una forma de recordar.
Allò que fixa l'escultor deixant parlar la pedra.
b)
Línies de falla, vetes de possibilitats minerals, formes i contorns, personatges i núvols cristal·litzats, ecos de pedra on la imaginació avui s'afirma. Es va fixant l'astre en cada rostre.
(columnes i pilastres, escletxes i vetes minerals,
cordes vocals i el primer mot
fet del silenci de romandre allà i prou,
sense esperar res, conglomerat
pel silenci del que entra i mira
i toca i enrampa)
I, més que un mer record, una forma de recordar.
Allò que fixa l'escultor deixant parlar la pedra.
b)
Línies de falla, vetes de possibilitats minerals, formes i contorns, personatges i núvols cristal·litzats, ecos de pedra on la imaginació avui s'afirma. Es va fixant l'astre en cada rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada