23 de juny 2017

Caillois


a)
    
A poc a poc la gotera del caramell
cada dia al cor de la cova 
gota a gota la columna
sosté el palau del buit. 

(columnes i pilastres, escletxes i vetes minerals,
cordes vocals i el primer mot 
fet del silenci de romandre allà i prou,
sense esperar res, conglomerat 
pel silenci del que entra i mira 
i toca i enrampa)

I, més que un mer record, una forma de recordar.
Allò que fixa l'escultor deixant parlar la pedra. 
   



b)

Línies de falla, vetes de possibilitats minerals, formes i contorns, personatges i núvols cristal·litzats, ecos de pedra on la imaginació avui s'afirma. Es va fixant l'astre en cada rostre.