(Record d'infància)

Baralles de quitxalla posen en joc el greu valor de l’amistat.

El botó que, enervat de sang, t’he arrencat de la bata

me l’arrenco jo de la meva i, a l’ombra dels fets, te l’entrego

com el present d’una mateixa absència compartida,
rient pel riure que amida el trau la boca,
monedes del cost de lluir uniforme fet a mida,

dos móns ventricles d’un cor

que batega i sagna i enrampa i estima

i en el record, pel descosit, es dóna corda.