I
¿Com no surfejar
la sang quan bull
per dins pel
llenguatge
dels fets
consumats, onada que ja baixa
omplint-ho tot de cites
per fer parada i fonda a l'espai en blanc,
sobreeixint,
l’amor que em
pots donar
i que no puc
rebre?
II
Imatge rere imatge
l’imaginari ve fet de no tenir-ne,
ho veus o què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada