El passeig, la vida

D'allò que no sé dir en (re)tinc l'oi
tomba que gira entretenint-me
per meandres colgats de mots.
Es la remor del riu d'allò que abraça
fet sediment, illeta, peus de fang
d'un sentiment des d'on
la pàtria desemboca, diu: vine!
I li responc: vine tu!

I ella insisteix: ja vindràs!
I jo, tombo que giro, m'hi torno
dient el flux d'allò que no sé dir:

"Que la nostra meta inexorable és el mar, sí, val
prò, tanmateix, poc que hi tinc tenim pas gaire a veure.
N'és testimoni allò que deixem en el nostre passar."