En algun lloc molt al fons de la pupil·la de la nit
en algun lloc fent d’ull de l’ull de l’huracà
hi ha un mosso que li rega les flors al temps,
un mosso xivant-me que és qüestió de temps que es reveli
la manera com tot allò que disparem capturem
instagrem ens retrata
-I quan jo llavors li dic: em planto!
va i es posa a ploure
tot el món, de fons,
em crida l’uníson: lluííííís!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada