La vida passa i
viure és passar, ei,
que l'obvietat
també té dret a veça,
o què passa, sí,
vides sòrdides,
selfies de selfie,
marasmes
fent cua al fons itinerant de cadascú
i cada dia, posi la
cara que posi,
al llarg del meu
passar de llarg
el captaire em
regala una mirada
que em retrata tot
donant-me la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada