Jo és la distància que ve de mi
però el que és la distància pròpiament,
el fet que hi sigui i avanci o retrocedeixi,
allò que fa que el pensament es pensi
i derivi en conciència, deu provenir de mi.
La resposta –ni que fos la paraula justa–
resulta és clar del tot insuficient
car es tracta d’un “del tot insuficient” absolut
fins el punt d’entrar en ressonància,
implosiona. Hola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada