Jo sóc aquell aprenent a Quixot
amb perenne bici estàtica.
La biblioteca, un carrusel de noms
que empenyo a pedalades.
Les aventures... no són pas de dir.
Recordo, però,
alguna metàfora interessant sobre espadats folls
que es desprenen com crostera de la línia de costa.
que es desprenen com crostera de la línia de costa.
Recordo certs enemics posats de costat
obligats a dialogar per a (i sobre) l'eternitat.
Recordo pensaments genials, idees complicades,
camins fressats, tediosos o sense sortida.
No en va, cal aprendre a reconèixe'ls.
No en va, cal aprendre a reconèixe'ls.
Recordo obsequis, olors d'èpoques i algun oblit també.
Recordo etcèteres que fan honor al seu nom i
tot de lloms com un gran codi de barres
llegit amb els colors de l'arc de sant martí.
Recordo com una forma de present.
Imatges que són paraules dins paraules
per il·luminar les ombres des de dins.
Com per dins se'ns escriuen els llibres
que hem estimat i ens han fet estimar.
Jo sóc aquell camí d'enlloc
que viatja entorn la seva cambra,
un esperit vestit amb llibres,
tota una corrua de llibres
que ve podria caure'm al damunt.
Procuro no oblidar-ho.
Procuro no oblidar-ho.
04/07/17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada