I
És irrellevant si Déu juga als daus o no.
Tot el què n’arribaràs a saber és del tipus:
per més que apostis, el resultat no varia.
Si no hi juga, ja tal.
Si sí, ho fa amb els daus trucats de sèrie.
Tan irrellevant com la meva opinió al respecte.
II
Res tan viu com aquest no poder dir
contradient-se.
Un res que fa ser.
Un res on la paraula no és la cosa
però, tanmateix, un res on la paraula
dient-se no ser la cosa, l’esdevé.
La paraula com a absència del món,
l’obertura que permet dir-lo.
Contradir el silenci des de dins,
desapareixent-hi.
III
I aleshores el mot ver, quan tu hi vas, ell ja en
torna.
I és aquest el moviment al que em refereixo,
el de la contradicció i perserverar-hi, el seu girar
i girar, vibrant indeturable, el que fa el món.
Perquè totes les coses del món tremolen,
també aquelles que només existeixen
en ser designades, això és, anant-hi
amb la pura tremolor buscant la seva música.
IV
De tu a tu... mur a mur
i enderrocar-los, i fer-nos-hi la casa.
Així estimo l’impossible.
Així l’unica manera d’estimar.
4 comentaris:
"Totes les coses / del món tremolen, algunes / de tant fremir a penes existeixen…", va deixar escrit l’Andreu Vidal. Potser com un Nikola Tesla en mode poeta, que deia que «per trobar el secrets de l'univers, cal pensar en termes d'energia, freqüència i vibració». Una abraçada, Ramon.
Veig que encara queda algun lector. Andreu Vidal hi és llegit i posat tal qual, per descomptat. Molt d'acord amb lo de Tesla. Hi ha també la teoria del camp unificat que va del fotó, passant pel nucleó i l'àtom fins a un planeta i que estipula que la matèria no es sinó un estat de vibració (i crec que en certa manera, ni que sia conceptualment, alguns pitagòrics també ho 'enunciaven'). Tot plegat més o menys. No cal dir que no arribo ni a un novell en la matèria. Celebro que et passis per aquí, Josep.
M’hi passege i gaudisc de bones vibracions. Salut!
Publica un comentari a l'entrada