és al veure-hi clar anar-hi, d'enlluernamenta en enlluernamenta, cec, els núvols tocant de peus a terra, el cel caient-te al damunt, somnolència de l'esperit en retenció de líquids, una pantalla en blanc on vessar la pròpia pel·lícula, el dubte com una filosofia de la retenció de líquids i, escampar la boira, la manera que sovint trobo de mullar-me sense haver de naufragar primer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada