Divendres. Una provatura

La manca, cronificada fins el punt de ser constitutiva,

ha acabat per esdevenir una bona companyia.

Com tota crosta, es resisteix a ser paisatge.

(Feta d’aire i sang, s’aparta perquè la pell pugui entrar).

Jo, a canvi, faig marrada d’ungles

i en furgo la seva condició d’illa.

Tenim un projecte en comú

i ens estimem, fins a risc de morir d’èxit.

L’istme ens manté al peu del canó.