És el ritme de la respiració
contra la mètrica de l’ofec.
“La música que romp a cadascú
per la seva esquerda”, que digué algú.
Aprendre de l’aire el comunal espai
de poder respirar cadascú el seu,
aprendre-ho pels pulmons.
També l’ofec de no poder.
És així que estripo la música
per a fer-m’hi sonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada