I vindrà l’apocalipsi com una rutina.
En el sempre demà, vindrà, banal,
la seva invasió subtil
com publicitat esdevinguda d’ara en ara
a empaperar-ho tot de post-.
Orbito al voltant d’un buit
que afirma no saber què fer sense mi:
amb credo oblido
que el credo és ja l’oblit sucós
d’un xantatge previ.
¿Perquè ho escric, aleshores?
No estic segur
d’entendre’m.
Ja va bé. Deu ser aquest
no entendre
allò que vull
deixar palès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada