Bosc

Ser a bosc i respirar fort i aquell fred 
d'aire endins que no és meu ni tampoc del bosc

i que és una mica dels dos

i del que hi fos, allà, pel fet de ser-hi, i respirar

el bosc, als pulmons, obrint-se,

i una flaire intensa vinguda com un ocell a l’arbre,

a salvar-te la tarda, una flaire que se't planta endins
i és una veu que no és boca ni tampoc esperit
i que és una mica dels dos, i del que hi fos, i és música
allà, el bosc, pel fet de ser-hi i respirar...