Dupin

I

Quant d'alè, quant d'alcohol, caben en l'oblit... Lletres perbocades damunt l'asfalt, de matinada, la llum oscil·lant de les estrelles... Ja l'alba una ombra de la nit, espessit el cap, poblat de veus indigeribles... Quantes veus la partitura de l'alè que canta, en nosaltres, fent-nos el llit...


II

Ganes de dir, el teu sol... estirant la llengua, fent el nus més tupit, llavor impossible i inesborrable... Ganes alçant-se, una espècie desconeguda (desconeguda és el seu nom) alçant-se com una ombra damunt l'espessor de l'humus, esquerdat pel sol.