Heus aquí una versió:
Verge santa quin vinga llamps i trons a fora tu,
ja pots córrer a posar-te el banyador
i sortir al quintà a conèixe't,
au, tal com ragi, i veies
fes servir la tonteria amb cap!
És un xàfec greu, el xampú
d'aclarir les idees.
Era estiu. Per la finestra la tarda entrava
xardorosa, a cops d’aire, el cel es tornà rúfol,
la ciutat un devessall de llamps i trons.
I fou veure-ho i mirar-nos, els ulls brillants,
i córrer a posar-nos el banyador, sortir a la plaça
de davant de casa i, tal com raja, improvisar
cabrioles i càntics, balls maldestres, desafinàvem,
als portals la gent mirava, tant ens feia:
xops, aventurats, trèiem la pols a la infància.
L’estona justa per agafar fred i tornar a casa,
com qui viatja per saber el lloc al que es retorna.
No en va:
és un xàfec greu i alegria,
el xampú d’aclarir les idees.
L'espai literari com un llegir escrivint. Poc cal afegir. La lectura parla per si sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada