4 de febr. 2018

Subpus


Com si el poema i la filosofia i els quefers i històries entorn seu supuressin conceptes i evocacions, com si el buit essencial en el qual orbiten s'hagués inflamat i d'ell en derivés la carn viciada de l'escriptura. El verb fet carn com a mera careta de la carn vol carn. Sempre el pròleg o epíleg a una obra inexistent. El quefer del poema com un receptacle buit on l'eco repeteix mots com 'veu pròpia' o 'escriptura rima amb fritura' de manera insistent. La història de la filosofia com una ficció de personatges inventats. Sempre un peu de pàgina i la pàgina com un cel que ve podria caure'ns al damunt.
   
Girar i girar entorn del buit, esdevenir l'huracà i dir-se: el buit és l'ull i mon veure-hi clar, aquí, gira que gira. Girant amb la fe aquella de qui es posa creatiu i creu que la quietud és girar amb la roda a la seva velocitat exacta, com si del simple fet d'habitar un planeta en pogués resultar quelcom de concloent.

Heus aquí un exemple del carro davant dels bous.
Heus aquí com un mode d'afirmar:
-passa potser que el camí remet a la direcció no al sentit
i en aquest cas és el sentit contrari. 
Vell com l'anar a peu,
apel·lar a la certesa de la roda.