Si al final només
som allò que no podem oblidar
i la meta un
palimpsest
agermanat a la
cadena de transmissió
i gas
pujades i baixades
revolts i
perbocades
i és un ritme de mon cor l’arrítmia
si condueixo per
la topografia de
l’oblit
vinga pujades i
baixades
i el poema és
prémer l’embrague del món
com qui s’escorre
per oblidar allò
que volia dir
i no saber què fer
amb la lefa
pujades i baixades
pujades i baixades
i es despista s'estampa
obre un petit
cràter
es planta
i gas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada